L’aigua de pou és una font valuosa i, en molts casos, gratuïta o de baix cost per a llars, explotacions agrícoles i empreses. Però a diferència de l’aigua de xarxa municipal, no passa per cap procés de control ni potabilització abans d’arribar a l’aixeta. Això vol dir que la seva qualitat depèn totalment del terreny, la profunditat del pou, l’activitat agrícola o industrial de la zona i molts altres factors que poden variar amb el temps.
A Catalunya, milers de llars i explotacions depenen total o parcialment de pous propis per al subministrament d’aigua. En aquesta guia repassarem per què és imprescindible analitzar i tractar aquesta aigua, quins són els problemes més habituals i quines solucions existeixen per a cada cas, perquè puguis prendre decisions informades sobre la teva instal·lació.
Per què cal analitzar l’aigua de pou abans de res
Abans de triar qualsevol sistema de tractament, el primer pas és sempre fer una analítica completa en un laboratori acreditat. Sense aquesta informació, és impossible saber quin equip necessites realment.
Els contaminants més habituals en aigües de pou són:
Nitrats, procedents sobretot de l’activitat agrícola i ramadera propera.
Bacteris com coliforms o E. coli, indicadors de contaminació fecal.
Metalls pesants i elements com l’arsènic o el níquel, en zones amb determinada geologia.
Ferro i manganès, que provoquen taques i mal sabor.
Duresa elevada, per l’excés de calci i magnesi.
Sulfats, que en concentracions elevades poden alterar el sabor i tenir efecte laxant.
Sodi, sovint associat a la salinitat de l’aigua i rellevant per a persones amb dietes hiposòdiques.
Fluor, que en excés pot resultar perjudicial per a la salut, especialment en infants.
Arsènic, present de manera natural en determinats sòls i aqüífers, tòxic fins i tot en concentracions baixes.
Níquel, un metall pesant que pot aparèixer per causes geològiques i que cal controlar per motius de salut.
Beure o utilitzar aigua sense analitzar pot comportar riscos per a la salut i, a llarg termini, deteriorar canonades, electrodomèstics i instal·lacions.
Nota: aquests són els paràmetres que apareixen amb més freqüència, però l’aigua de pou pot presentar molts altres paràmetres alterats. Per això és imprescindible fer sempre una analítica completa, que permeti conèixer amb exactitud la composició real de cada aigua abans de decidir cap tractament.
Principals problemes de l’aigua de pou (per símptomes)
Sovint, el mateix usuari pot detectar indicis d’un problema abans fins i tot de rebre l’analítica:
Aigua tèrbola o amb sediments: indica presència de partícules en suspensió, sorra o argila.
Olor a ou podrit: sol relacionar-se amb presència de sulfurs.
Taques marrons o rovellades a sanitaris i roba: senyal clar d’excés de ferro o manganès.
Sabor metàl·lic o salobre: pot indicar salinitat elevada o presència de metalls.
Calç i incrustacions a aixetes i electrodomèstics: aigua amb duresa alta.
Sense símptomes visibles però amb historial agrícola a la zona: recomanable revisar sempre els nitrats.
Com se selecciona el sistema de tractament adequat
No existeix un sistema de tractament únic ni universal: cada instal·lació ha de dissenyar-se a mida, partint sempre dels resultats de l’analítica prèvia. Dos pous poden presentar el mateix símptoma aparent (per exemple, aigua tèrbola) i requerir solucions tècniques completament diferents, segons quina sigui la causa real detectada al laboratori.
Per aquest motiu, el disseny d’un tractament adequat es basa en tres variables que cal analitzar conjuntament:
1. Els resultats de l’analítica
L’analítica determina quins paràmetres estan fora dels valors admissibles al RD 3/2023 (duresa, ferro, manganès, nitrats, presència microbiològica, sòlids en suspensió, etc.) i en quina concentració. Cada paràmetre requereix una tecnologia de tractament diferent, i sovint cal combinar-ne diverses per resoldre tots els problemes detectats.
2. L’ús que es donarà a l’aigua
No és el mateix tractar aigua per a consum humà, que exigeix garanties microbiològiques i químiques estrictes, que tractar-la per a reg, neteja o ús industrial, on els requisits poden ser diferents. Aquest ús condiciona no només quins equips calen, sinó també el nivell d’exigència amb què s’han de dimensionar i controlar.
3. El volum i el cabal necessaris
La quantitat d’aigua que cal tractar (litres/hora o m³/dia) determina la mida dels equips, la seva capacitat de filtració i, en molts casos, si té sentit tècnic i econòmic optar per una solució o una altra. Un sistema dimensionat per a un habitatge unifamiliar no és vàlid, per exemple, per a una explotació agrícola o una nau industrial amb un consum molt superior.
Per això, a l’hora de valorar quin tractament necessita el vostre pou, el punt de partida sempre és el mateix: analitzar l’aigua, entendre per a què es farà servir i calcular el volum real que cal tractar. A partir d’aquestes tres dades, el nostre equip tècnic pot recomanar la combinació d’equips i processos més adequada per a cada cas concret.
Com dissenyar una instal·lació completa de tractament
Un tractament eficaç no és simplement col·locar uns quants equips un darrere l’altre: és el resultat d’un càlcul tècnic molt acurat que garanteix que cada component fa la seva funció correctament i que tot el conjunt treballa de manera coordinada.
Dissenyar una instal·lació de tractament implica, entre altres coses:
Calcular el volum i el cabal reals que caldrà tractar, tant en punta de consum com en règim habitual, ja que un dimensionament incorrecte pot fer que un equip sigui insuficient o, al contrari, sobredimensionat i poc eficient.
Determinar la velocitat de filtració adequada per a cada etapa, un paràmetre clau que condiciona la mida dels filtres, el temps de contacte de l’aigua amb cada mitjà filtrant i, per tant, l’eficàcia real del tractament.
Seleccionar els components correctes per a cada paràmetre a corregir, tenint en compte no només l’equip en sí, sinó també el mitjà filtrant, la resina o el reactiu més adequats segons les característiques específiques de l’aigua analitzada.
Establir l’ordre correcte dels processos, ja que la seqüència en què s’instal·len els equips és determinant.
Preveure les interaccions entre equips, com la pressió i el cabal disponibles en cada punt de la instal·lació, per assegurar que cada element rep les condicions necessàries per funcionar correctament.
Cadascun d’aquests càlculs requereix coneixement tècnic específic i experiència pràctica. Un error en qualsevol d’aquestes fases —un dimensionament equivocat, una velocitat de filtració mal calculada o un ordre incorrecte dels equips— pot comportar que la instal·lació no compleixi el seu objectiu, malgrat haver invertit en els equips adequats.
Per això, més enllà de triar bons equips, el més important és comptar amb un disseny tècnic rigorós, fet a mida per a cada cas, que tingui en compte totes aquestes variables de manera conjunta i no de forma aïllada.
Manteniment i control periòdic
Un sistema de tractament ben instal·lat però mal mantingut perd tota la seva eficàcia amb el temps i és no tenir cura de la inversió feta. A diferència de l’aigua de xarxa, quan es disposa d’un pou propi, un mateix esdevé el seu propi gestor de l’aigua: no hi ha cap administració que en controli la qualitat de manera continuada, i aquesta responsabilitat recau directament en qui l’utilitza.
Cal tenir present, a més, que l’aigua subterrània és un recurs viu i dinàmic. La seva composició pot variar amb el temps per múltiples factors: canvis en el nivell freàtic, èpoques de pluja o sequera, activitat agrícola a la zona o alteracions del propi terreny. Per això, una analítica feta fa uns anys no garanteix que l’aigua mantingui les mateixes característiques avui.
Per aquest motiu, cal:
Fer una analítica com a mínim un cop l’any, per detectar qualsevol canvi o alteració en la composició de l’aigua i poder ajustar el tractament si cal.
Netejar els dipòsits acumuladors com a mínim un cop l’any, per evitar l’acumulació de sediments o matèria orgànica que en pugui comprometre la qualitat.
Ara bé, la freqüència i el tipus de manteniment concret depenen de què s’acumula a cada instal·lació, ja que no és el mateix una aigua tèrbola, amb sediments, que una aigua amb un alt contingut en ferro i manganès. Per això, un cop feta la instal·lació, us facilitem les pautes de manteniment específiques adaptades al vostre cas, perquè sapigueu exactament què cal fer i amb quina periodicitat.
La resta de revisions tècniques de la instal·lació les realitza, sempre amb caràcter anual, el nostre servei tècnic oficial. No deixem mai de fer seguiment als nostres clients: l’objectiu no és només instal·lar un bon equip, sinó garantir que segueixi funcionant correctament any rere any.
Normativa i legalitat
L’ús d’aigua de pou per a consum humà està subjecte al RD 3/2023, de 10 de gener, pel qual s’estableixen els criteris tecnicosanitaris de la qualitat de l’aigua de consum, el seu control i subministrament, més exigent que per a usos com el reg o la neteja. És important conèixer:
Els requisits legals si l’aigua es destina a consum humà (domèstic o en establiments).
Les diferències entre ús domèstic privat i ús comercial o industrial, que pot requerir controls addicionals.
L’obligatorietat de comunicar determinats usos a les autoritats competents.
(Recomanem consultar sempre la normativa vigent aplicable a la vostra activitat i ubicació, ja que pot variar.)
Cas pràctic: excés de ferro i manganès en una vivenda a Cadaqués
Un dels casos que il·lustra bé la importància d’un tractament ben dissenyat és el d’una vivenda a Cadaqués que s’abasteix d’aigua de pou.
El problema
L’aigua presentava una concentració molt elevada de ferro i manganès. Com es pot apreciar a les imatges, l’aigua arribava als dipòsits amb una coloració marronosa molt marcada, i tacava tot element que entrava en contacte amb ella: sanitaris, roba, superfícies i qualsevol equip domèstic connectat a la xarxa d’aigua.
Aquesta situació feia inviable el funcionament normal de la casa: no era possible fer servir la rentadora ni el rentavaixelles sense que la roba i la vaixella quedessin tacades, dutxar-se representava un problema tant estètic com d’higiene, cuinar amb aquella aigua no era recomanable i, per descomptat, tampoc era apta per al consum humà.
El diagnòstic
Es va realitzar l’analítica corresponent, que va confirmar uns nivells de ferro i manganès molt per sobre dels valors admissibles: 11.000 mg/l de ferro detectats, davant d’un màxim permès de 200 mg/l. Aquesta concentració era la causa directa de la coloració i de les taques observades.
La solució
A partir dels resultats de l’analítica, i tenint en compte l’ús de la casa (diversos punts de consum simultanis: dutxes, cuina, rentadora, rentavaixelles) i el cabal necessari, es va dissenyar i instal·lar el tractament específic per a l’eliminació de ferro i manganès, calculat a mida per al volum d’aigua i els usos reals de l’habitatge. Addicionalment es va incorporar descalcificació i desinfecció per garantir la potabilitat.
Dipòsits d’acumulació instal·lats a la vivenda de Cadaqués
Equip de filtració i tractament connectat als dipòsits
Tractament d’aigua de pou amb ferro i manganès: comparativa abans i després
El resultat
Un cop instal·lat el tractament, l’aigua va quedar completament transparent, sense rastre de coloració ni de sediments, amb el ferro reduït de 11.000 mg/l a 8 mg/l — molt per sota del màxim permès i apta per al consum.
Abans del tractament: aigua amb coloració marronosa per excés de ferro i manganès
Després del tractament: aigua completament transparent
L’aigua resultant és apta tant per als usos domèstics habituals (dutxa, rentadora, rentavaixelles, cuina) com per al consum humà, complint amb el RD 3/2023, i la casa va poder tornar a oferir un servei normal sense cap de les incidències anteriors.
Aquest cas mostra com, partint d’una analítica correcta i d’un disseny tècnic adaptat a l’ús real de la instal·lació, és possible resoldre problemes greus d’aigua de pou i garantir-ne una qualitat òptima de manera estable.
Conclusió
Tractar correctament l’aigua de pou no és només una qüestió de comoditat, sinó de salut i de protecció de les instal·lacions. El primer pas sempre és analitzar l’aigua; a partir d’aquí, cada problema té una solució tècnica adaptada.
Com hem vist al llarg d’aquesta guia, un bon tractament d’aigua no és el resultat d’instal·lar equips a l’atzar, sinó d’un procés tècnic que requereix analítica, coneixement i càlcul precís: entendre què conté realment l’aigua, per a quin ús es destinarà, quin volum cal tractar i com han d’ordenar-se i dimensionar-se els equips perquè el conjunt funcioni de manera eficaç i duradora.
Per això, tot el que fa referència al tractament d’aigua ha de posar-se sempre en mans d’una empresa especialitzada. A Diparsa portem més de 60 anys dedicats única i exclusivament al tractament de l’aigua, i durant tot aquest temps no hem deixat d’innovar per oferir sempre la màxima qualitat als nostres clients. Una instal·lació de tractament d’aigua de pou és una inversió, i com a tal, ha de fer-se amb equips de qualitat i de la mà de professionals que sabem exactament què fem: des de l’analítica inicial fins al seguiment tècnic anual, acompanyem cada client durant tot el procés.
Si tens un pou i vols saber quin tractament necessites, t’ajudarem a dissenyar la instal·lació més adequada per al teu cas.
Com hem vist al llarg d’aquesta guia, el primer pas per saber quin tractament necessita el teu pou és sempre una analítica. Descarrega el full de sol·licitud d’anàlisi d’aigua de pou i envia’ns-el emplenat per començar el procés.
No es pot donar per fet. Només és potable si l’analítica ho confirma. Una analítica et dirà si és apta o no apta per al seu consum, tot i que sempre cal aplicar algun sistema per a la seva desinfecció.
Cada quant s’ha de netejar un dipòsit d’aigua de pou?
Es recomana una neteja i desinfecció almenys un cop l’any, o més sovint si hi ha acumulació visible de sediments.
Quant costa un tractament complet d’aigua de pou?
Depèn dels contaminants detectats i del cabal necessari. Una analítica prèvia permet ajustar la inversió a les necessitats reals.
Es pot beure aigua de pou sense tractar?
No és recomanable sense una analítica prèvia i, en la majoria de casos, sense algun tipus de desinfecció.
Hablamos de la dureza del agua y de cómo saber si nos conviene más invertir en un descalcificador o en un equipo de ósmosis inversa.
¿Qué es la dureza del agua?
Se considera que una agua es dura cuando contiene un alto nivel de minerales, concretamente de sales de magnesio y calcio. Estos minerales son los que dificultan que otras sustancias se disuelvan correctamente en el agua, como puede ocurrir en el caso del jabón a la hora de lavar la ropa.
Asimismo, las aguas duras dejan más residuos, por ejemplo la cal en desagües y tuberías, provocando así problemas de incrustación en todas las partes donde el agua con cal entra en contacto. Es por este motivo que en las zonas geográficas con aguas duras se recomienda utilizar un tratamiento de agua específico que evite la formación de cal.
Grados de dureza del agua
Grados French (ºf)
Clasificación
De 0º a 15º f
Agua blanda
De 15º a 20º f
Agua semidura
De 20º a 40º f
Agua dura
De 40º a 50º f
Agua muy dura
+ de 50º f
Agua extremadamente dura
El agua dura provoca incrustaciones de cal en las tuberías y electrodomésticos.
¿Cómo afecta la cal?
Aunque a simple vista pueda parecer que la cal del agua no está afectando a ningún aspecto de sus instalaciones, no es así. Sus efectos son “invisibles” pero muy nocivos, tanto a nivel material como económico.
Algunos de los efectos adversos de la agua dura son:
Obstrucción y oxidación de las tuberías.
Marcas y rastros blancos en lavabos, bañeras, grifos…
La cal modifica el sabor del agua.
Hombro electrodomésticos: lavadoras, lavavajillas, cafeteras, máquinas de hielo…
Rotura de calderas de calefacción.
El agua dura perjudica a la piel: puede provocar enrojecimiento, hinchazón y escamas.
¿Cómo funciona un descalcificador?
Para eliminar la cal de forma eficaz, los descalcificadores utilizan un sistema químico que sustituye a los minerales responsables de la dureza del agua, principalmente el calcio y el magnesio, por iones de sodio.
Este proceso se realiza mediante una resina sintética especial que atrae y retiene el calcio y el magnesio, evitando que se acumulen en las tuberías, electrodomésticos e instalaciones. De esta forma, se obtiene una agua más suave, se reducen las incrustaciones de cal y se mejora el funcionamiento y la durabilidad de los equipos.
¿Cómo funcionan los equipos de ósmosis inversa para uso doméstico?
Los aparatos de ósmosis inversa para uso doméstico se colocan bajo el fregadero e incorporan un pequeño grifo independiente. Suelen ser filtros de 4 o 5 etapas, que se refieren a los pasos para filtrar el agua. Las primeras etapas eliminan partículas de mayor tamaño antes de que lleguen a las membranas de ósmosis, prolongando su vida útil.
1ª Etapa: Filtro de sedimentos
Elimina arena o granitos de cal que acompañen al agua. Todo lo que supere las 5 micras de tamaño (0,005 milímetros).
2a y 3a Etapa: Carbón activado
Se usa carbón activado (en grano y en bloques) principalmente para eliminar olores y el cloro del agua potable. Se les suele añadir también una resina de intercambio catiónico, que es la parte que reduce la dureza del agua.
4ª Etapa: Membrana de ósmosis
Una vez eliminados los restos sólidos, el cloro y algunas sales, el agua pasa por la membrana de ósmosis, donde se elimina prácticamente todo lo que le acompaña. Como el proceso puede ser lento, existe un depósito que acumula el agua hasta que se quiera utilizar.
5ª Etapa: Filtro de carbón activado final
Después del depósito suele haber otro filtro de carbón activado para acabar de pulir el agua.
Observación: generalmente por cada litro de agua producida se lanza otro. Esto hace que el sistema sea poco sostenible y sin ahorro de agua.
Descalcificador u ósmosis inversa: ¿cuál es la mejor solución para tu hogar?
Descalcificador u ósmosis inversa: ¿qué equipo elegir?
Ahora que ya sabemos qué es la dureza del agua y cómo funcionan ambos equipos, es el momento de valorar cuál es la mejor opción para eliminar la cal. Antes de decidir, siempre es necesario tener en cuenta la procedencia del agua y su grado de dureza. En el caso de las aguas de pozo , además de la dureza, existen otros parámetros que también deben analizarse.
Si nos centramos en el ejemplo de una agua de red potable con una dureza elevada o muy elevada, nuestra recomendación es clara: instalar un descalcificador en la entrada general del agua de la vivienda.
¿Por qué recomendamos un descalcificador?
Instalando un descalcificador en la entrada de la casa, se protege toda la instalación de agua y todos los elementos que están en contacto:
Tuberías
Calderas
Radiadores
Lavadoras y secadoras
Lavavajillas
Cafeteras
Grifos y sanitarios
De esta forma, toda la instalación queda protegida al 100% de la acumulación de cal y se evitan averías, obstrucciones y pérdidas de rendimiento de los equipos.
¿Y qué ocurre con la ósmosis inversa?
La ósmosis inversa no es la solución más adecuada para tratar la dureza de toda la vivienda. Cuando se instala una ósmosis en la cocina, sólo se trata el agua de ese punto de consumo: el grifo de la cocina dispondrá de agua osmotizada, pero el resto de la instalación continuará expuesta a efectos de la cal.
Además, la ósmosis elimina prácticamente todas las sales y minerales presentes en el agua. Sin embargo, un descalcificador mantiene una pequeña parte de la dureza residual (aproximadamente unos 3 ºf), suficiente para que el agua conserve parte de sus minerales naturales.
Por este motivo, muchos equipos de ósmosis incorporan un remineralizador, que vuelve a añadir minerales al agua después del proceso de filtración. Es decir, primero se eliminan aquellos minerales para después volver a incorporarlos, lo que no tiene ningún sentido.
También hay que tener en cuenta que si el agua contiene mucha cal, las membranas de la ósmosis pueden incrustarse con mayor facilidad, reduciendo su rendimiento y acortando su vida útil.
Nuestra conclusión
Si el objetivo principal es eliminar la dureza del agua y proteger toda la instalación de la vivienda, la solución más eficiente, económica y recomendable es instalar un descalcificador.
¿Tienes dudas sobre qué equipo se adapta mejor a tu situación? Contacta con nosotros y te asesoramos sin compromiso.
Parlem de la duresa de l’aigüa i de com saber si ens convé més invertir en un descalcificador o en un equip d’osmosi inversa.
Què és la duresa de l’aigüa?
Es considera que una aigüa és dura quan conté un alt nivell de minerals, concretament de sals de magnesi i calci. Aquests minerals són els que dificulten que altres substàncies es dissolguin correctament en l’aigüa, com pot ocórrer en el cas del sabó a l’hora de rentar la roba.
Així mateix, les aigüies dures deixen més residus, per exemple la calç en desguassos i canonades, provocant així problemes d’incrustació en totes les parts on l’aigüa amb calç entra en contacte. És per aquest motiu que en les zones geogràfiques amb aigüies dures es recomana usar un tractament d’aigüa específic que eviti la formació de calç.
Graus de duresa de l’aigüa
Graus French (ºf)
Classificació
De 0º a 15º f
Aigüa tova
De 15º a 20º f
Aigüa semidura
De 20º a 40º f
Aigüa dura
De 40º a 50º f
Aigüa molt dura
+ de 50º f
Aigüa extremadament dura
L’aigüa dura provoca incrustacions de calç a les canonades i electrodomèstics.
Com afecta la calç?
Encara que a simple vista pugui semblar que la calç de l’aigüa no està afectant cap aspecte de les vostres instal·lacions, no és així. Els seus efectes són “invisibles” però molt nocius, tant a nivell material com econòmic.
Marques i rastres blancs en lavabos, banyeres, aixetes…
La calç modifica el sabor de l’aigüa.
Espatlla electrodomèstics: rentadores, rentavaixelles, cafeteres, màquines de gel…
Trencament de calderes de calefacció.
L’aigüa dura perjudica la pell: pot provocar enrogiment, inflor i escates.
Com funciona un descalcificador?
Per eliminar la calç de manera eficaç, els descalcificadors utilitzen un sistema químic que substitueix els minerals responsables de la duresa de l’aigüa, principalment el calci i el magnesi, per ions de sodi.
Aquest procés es realitza mitjançant una resina sintètica especial que atrau i reté el calci i el magnesi, evitant que s’acumulin a les canonades, electrodomèstics i instal·lacions. D’aquesta manera, s’obté una aigüa més suau, es redueixen les incrustacions de calç i es millora el funcionament i la durabilitat dels equips.
Com funcionen els equips d’osmosi inversa per a ús domèstic?
Els aparells d’osmosi inversa per a ús domèstic es col·loquen sota l’aigüera i incorporen una petita aixeta independent. Solen ser filtres de 4 o 5 etapes, que fan referència als passos per filtrar l’aigüa. Les primeres etapes eliminen partícules de major grandària abans que arribin a les membranes d’osmosi, perllongant-ne la vida útil.
1a Etapa: Filtre de sediments
Elimina arena o granets de calç que acompanyin l’aigüa. Tot el que superi les 5 micres de grandària (0,005 mil·límetres).
2a i 3a Etapa: Carbó activat
S’usa carbó activat (en gra i en blocs) principalment per eliminar olors i el clor de l’aigüa potable. Se’ls sol afegir també una resina d’intercanvi catiònic, que és la part que redueix la duresa de l’aigüa.
4a Etapa: Membrana d’osmosi
Una vegada eliminades les restes sòlides, el clor i algunes sals, l’aigüa passa per la membrana d’osmosi, on s’elimina pràcticament tot el que l’acompanya. Com el procés pot ser lent, hi ha un dipòsit que acumula l’aigüa fins que es vulgui fer servir.
5a Etapa: Filtre de carbó activat final
Després del dipòsit sol haver-hi un altre filtre de carbó activat per acabar de polir l’aigüa.
Observació: generalment per cada litre d’aigüa produïda se’n llença un altre. Això fa que el sistema sigui poc sostenible i sense estalvi d’aigüa.
Descalcificador o osmosi inversa: quina és la millor solució per a la teva llar?
Descalcificador o osmosi inversa: quin equip triar?
Ara que ja sabem què és la duresa de l’aigüa i com funcionen tots dos equips, és el moment de valorar quina és la millor opció per eliminar la calç. Abans de decidir, sempre cal tenir en compte la procedència de l’aigüa i el seu grau de duresa. En el cas de les aigüies de pou, a més de la duresa, hi ha altres paràmetres que també s’han d’analitzar.
Si ens centrem en l’exemple d’una aigüa de xarxa potable amb una duresa elevada o molt elevada, la nostra recomanació és clara: instal·lar un descalcificador a l’entrada general de l’aigüa de l’habitatge.
Per què recomanem un descalcificador?
Instal·lant un descalcificador a l’entrada de la casa, es protegeix tota la instal·lació d’aigüa i tots els elements que hi estan en contacte:
Canonades
Calderes
Radiadors
Rentadores i assecadores
Rentaplats
Cafeteres
Aixetes i sanitaris
D’aquesta manera, tota la instal·lació queda protegida al 100% de l’acumulació de calç i s’eviten avaries, obstruccions i pèrdues de rendiment dels equips.
I què passa amb l’osmosi inversa?
L’osmosi inversa no és la solució més adequada per tractar la duresa de tota la vivenda. Quan s’instal·la una osmosi a la cuina, només es tracta l’aigüa d’aquell punt de consum: l’aixeta de la cuina disposarà d’aigüa osmotitzada, però la resta de la instal·lació continuarà exposada als efectes de la calç.
A més, l’osmosi elimina pràcticament totes les sals i minerals presents a l’aigüa. En canvi, un descalcificador manté una petita part de la duresa residual (aproximadament uns 3 ºf), suficient perquè l’aigüa conservi part dels seus minerals naturals.
Per aquest motiu, molts equips d’osmosi incorporen un remineralitzador, que torna a afegir minerals a l’aigüa després del procés de filtració. És a dir, primer s’eliminen aquells minerals per després tornar-los a incorporar, cosa que no té cap mena de sentit.
També cal tenir en compte que si l’aigüa conté molta calç, les membranes de l’osmosi poden incrustar-se amb més facilitat, reduint-ne el rendiment i escurçant-ne la vida útil.
La nostra conclusió
Si l’objectiu principal és eliminar la duresa de l’aigüa i protegir tota la instal·lació de la vivenda, la solució més eficient, econòmica i recomanable és instal·lar un descalcificador.
Tens dubtes sobre quin equip s’adapta millor a la teva situació? Contacta amb nosaltres i t’assessorem sense cap compromís.
El níquel (Ni) es un mineral presente de forma natural en la Tierra, tanto en su corteza como en su núcleo. Tiene numerosas aplicaciones en la vida cotidiana, especialmente en la industria metalúrgica , donde se utiliza para la fabricación de aleaciones (con cobre, cromo, hierro, aluminio o titanio), acero inoxidable , así como en la producción de cerámicas, joyería y pilas , entre otros.
Estos materiales también se emplean en la fabricación de elementos de conducción de agua , tales como grifos o accesorios, lo que puede ser una de las causas de la presencia de níquel en el agua .
Para eliminar este mineral, antes de realizar el tratamiento de agua con níquel, es necesario realizar primero un análisis y un estudio de sus características , con el objetivo de determinar la concentración de níquel presente.
Una vez obtenidos los resultados, se pueden ofrecer diversas soluciones de tratamiento , en función de la cantidad de níquel detectada y de la finalidad del agua tratada .
La desinfección para obtener agua pura con luz ultravioleta (UV) es una de las formas más seguras y eficaces de proteger el agua que consumes todos los días. Se trata de un proceso físico, 100% natural, que no cambia el sabor, olor ni composición química del agua. Sólo elimina lo que no debería estar aquí: los microorganismos que ponen en riesgo tu salud.
¿Por qué elegir la tecnología UV?
La radiación ultravioleta actúa directamente sobre el ADN de virus, bacterias y otros patógenos, impidiendo que se reproduzcan y evitando que causen enfermedades.
• Eficacia comprobada: elimina hasta el 99,99% de los agentes patógenos.
• Seguro y respetuoso: no utiliza químicos ni genera subproductos.
• Versátil: funciona tanto en el hogar como en procesos industriales.
Agua siempre en movimiento
Los purificadores de agua UV cuentan con luces especiales de cuarzo, que iluminan el flujo de agua al pasar por el equipo. El agua nunca se detiene y se desinfecta al instante: un proceso rápido, limpio y sin complicaciones.
La clave de un buen resultado
Para garantizar la máxima eficacia de los equipos UV es imprescindible contar con un sistema de prefiltración previo. El agua que vaya a ser desinfectada debe estar correctamente filtrada antes de llegar al equipo, asegurando así que la radiación ultravioleta actúe de forma óptima.
¿Qué tener en cuenta al elegir un sistema UV?
• El tipo de agua y la calidad a tratar (potable, deionizada, residual, etc.)
• El caudal o flujo de agua necesario
• La transparencia del agua (transmitancia UV)
• La presencia de minerales como hierro o manganeso
• El nivel de desinfección que se desea conseguir
Con la tecnología de desinfección por luz ultravioleta tendrás unos de los mejores tratamientos de agua y la tranquilidad de saber que el agua que bebes o utilizas en tus procesos es pura, segura y libre de patógenos, de forma natural y sostenible.
Los PFAS son una gran familia de sustancias químicas artificiales llamadas sustancias perfluoroalquiladas y polifluoroalquiladas . A menudo se las conoce como “ químicos eternos ” porque se degradan muy lentamente en el medio ambiente y pueden acumularse durante años.
Son compuestos diseñados para resistir: el agua, la grasa, el calor y la corrosión
¿Dónde se encuentran?
Los PFAS ya están presentes prácticamente en todas partes:
En el medio ambiente:
aguas subterráneas,
ríos y embalses,
suelos contaminados,
sedimentos,
aire y polvo doméstico.
Productos del día a día:
recipientes de comida rápida,
tejidos repelentes a manchas,
alfombras,
cosméticos resistentes al agua,
algunos pesticidas.
Espuma contra incendios
En el cuerpo humano
Se han detectado presencia de PFAS en:
sangre,
orina,
leche materna,
hígado.
La mayoría de personas tenemos pequeñas cantidades acumuladas.
Una de las razones por las que las sustancias PFAS de cadena larga podrían causar tanto daño es que permanecen adheridas a nuestros cuerpos durante años.
La exposición prolongada a algunos PFAS se ha asociado con:
alteraciones hormonales,
problemas de tiroides,
aumento del colesterol,
disminución de respuesta inmunitaria,
problemas reproductivos,
menor efectividad de algunas vacunas,
No todos los PFAS tienen la misma toxicidad, pero muchos todavía están poco estudiados.
¿Qué impacto tienen los PFAS en el agua?
La contaminación del agua es una de las principales preocupaciones asociadas a los PFAS.
Contaminación de acuíferos y cursos de agua
Los PFAS tienen una gran capacidad de dispersión porque:
se disuelven fácilmente en el agua,
se desplazan con facilidad a través del medio hídrico,
y son extremadamente persistentes, puesto que prácticamente no se degradan.
Una vez liberados en el medio ambiente, pueden:
recorrer largas distancias,
penetrar hasta los acuíferos subterráneos,
y llegar tanto a los pozos como a las redes de agua destinada al consumo humano.
Las principales fuentes de este tipo de contaminación suelen ser:
actividades e industrias químicas,
aeropuertos y zonas donde se utilizan espumas antiincendios,
vertederos
En realidad, en la actualidad casi toda el agua tiene algún nivel de PFAS, pero no en un nivel considerado nocivo para los humanos.
¿Qué nos dice la normativa del agua de consumo RD 3/2023 de los niveles de PFAS?
Según el RD 3/2023 ( BOE ) sobre calidad del agua de consumo, los límites de los PFAS en el agua potable son:
Parámetro PFAS
Valor máximo permitido
∑20 PFAS específicos
0,10 µg/L (100 ng/L)
PFAS totales
0,50 µg/L (500 ng/L)
¿Qué significa “∑20 PFAS”?
Es la suma de 20 compuestos PFAS concretos definidos por la normativa europea y española.
¿Qué niveles de PFAS existen en las aguas de Cataluña?
En Cataluña todavía no existe un mapa público completo y homogéneo de PFAS en todas las redes de agua, pero los estudios disponibles indican que:
la mayoría de aguas potables analizadas están por debajo de los límites legales actuales,
pero existen puntos concretos con contaminación significativa, sobre todo en acuíferos urbanos e industriales
muchos controles de PFAS son relativamente recientes,
no todos los municipios tienen la misma capacidad analítica,
y todavía existen sustancias PFAS que no se monitorizan de forma rutinaria.
Además, la comunidad científica discute si los límites europeos actuales son suficientemente estrictos.
¿Qué podemos hacer?
Importante: eliminar vs destruir PFAS
Aquí hay una diferencia técnica importante:
Eliminación
Quitar los PFAS del agua y concentrarlos en:
filtros,
membranas,
resinas.
Destrucción
Romper el enlace carbono-flúor:
muy difícil,
requiere procesos avanzados.
Esto es todavía uno de los grandes retos mundiales.
¿Qué tratamientos de agua se pueden aplicar?
La eficacia de cada tecnología depende mucho del tipo de PFAS, de la concentración inicial, del tiempo de uso de los filtros y de las características del agua
Carbón activo granular (GAC)
Es una de las tecnologías más utilizadas en plantas de tratamiento de agua. Funciona especialmente bien con PFAS de cadena larga (como PFOS o PFOA), pero es menos eficiente con los de cadena corta. Reducción en un 95%-99%
Resinas de intercambio iónico
Captan a los PFAS mediante atracción química. Son muy eficaces y con frecuencia se utilizan en aplicaciones industriales o municipales. Su rendimiento depende de la regeneración o sustitución de la resina.
Es una de las tecnologías más efectivas para eliminar PFAS. Las membranas retienen a la mayoría de compuestos, incluidos muchos PFAS de cadena corta, que son los más difíciles de eliminar. En sistemas bien diseñados pueden alcanzarse reducciones superiores al 95%.
Nanofiltración
Funciona de forma similar a la ósmosis inversa, pero con una membrana algo menos restrictiva. Puede ofrecer muy buenos resultados, especialmente con PFAS de cadena larga.
Carbón activo doméstico
Los filtros de carbón activo instalados bajo el fregadero o en jarras filtrantes pueden reducir parte de los PFAS, pero el resultado varía mucho según la calidad del filtro y el mantenimiento.
¿Tiene dudas sobre los PFAS o su presencia en el agua?
Nuestros asesores especializados le atenderán de manera personalizada y le ayudarán a encontrar la solución más adecuada. Si sospecha que el agua de su pozo puede contener PFAS, el primer paso es un análisis de agua certificada . Ponemos a su servicio nuestra experiencia y las tecnologías más avanzadas para cualquier necesidad de tratamiento de agua .
Els PFAS són una gran família de substàncies químiques artificials anomenades substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades. Sovint se les coneix com a “químics eterns” perquè es degraden molt lentament al medi ambient i poden acumular-se durant anys.
Són compostos dissenyats per resistir : l’aigua, el greix, la calor i la corrosió
On es troben ?
Els PFAS ja són presents pràcticament a tot arreu :
En el medi ambient :
aigües subterrànies,
rius i embassaments,
sòls contaminats,
sediments,
aire i pols domèstica.
Productes del dia a dia :
recipients de menjar ràpid,
teixits repel·lents a taques,
catifes,
cosmètics resistents a l’aigua,
alguns pesticides.
Escuma contra incendis
En el cos humà
S’han detectat presència de PFAS a:
sang,
orina,
llet materna,
fetge.
La majoria de persones en tenim petites quantitats acumulades.
Una de les raons per les quals les substàncies PFAS de cadena llarga podrien causar tant de mal és que romanen adherides als nostres cossos durant anys.
L’exposició prolongada a alguns PFAS s’ha associat amb:
alteracions hormonals,
problemes de tiroides,
augment del colesterol,
disminució de resposta immunitària,
problemes reproductius,
menor efectivitat d’algunes vacunes,
No tots els PFAS tenen la mateixa toxicitat, però molts encara estan poc estudiats.
Quin impacte tenen els PFAS a l’aigua ?
La contaminació de l’aigua és una de les principals preocupacions associades als PFAS.
Contaminació d’aqüífers i cursos d’aigua
Els PFAS tenen una gran capacitat de dispersió perquè:
es dissolen fàcilment en l’aigua,
es desplacen amb facilitat a través del medi hídric,
i són extremadament persistents, ja que pràcticament no es degraden.
Un cop alliberats al medi ambient, poden:
recórrer llargues distàncies,
penetrar fins als aqüífers subterranis,
i arribar tant als pous com a les xarxes d’aigüa destinada al consum humà.
Les principals fonts d’aquest tipus de contaminació acostumen a ser:
activitats i indústries químiques,
aeroports i zones on s’utilitzen escumes antiincendis,
abocadors
En realitat, avui dia gairebé tota l’aigua té algun nivell de PFAS, però no en un nivell considerat nociu per als humans.
Què ens diu la normativa de l’aigüa de consum RD 3/2023 dels nivells de PFAS?
Segons el RD 3/2023 (BOE) sobre qualitat de l’aigüa de consum, els límits dels PFAS a l’aigüa potable són:
Paràmetre PFAS
Valor màxim permès
∑20 PFAS específics
0,10 µg/L (100 ng/L)
PFAS totals
0,50 µg/L (500 ng/L)
Què significa “∑20 PFAS”?
És la suma de 20 compostos PFAS concrets definits per la normativa europea i espanyola.
Quins nivells de PFAS hi ha a les aigües de Catalunya?
A Catalunya encara no hi ha un mapa públic complet i homogeni de PFAS a totes les xarxes d’aigua, però els estudis disponibles indiquen que:
la majoria d’aigües potables analitzades estan per sota dels límits legals actuals,
però hi ha punts concrets amb contaminació significativa, sobretot en aqüífers urbans i industrials
no tots els municipis tenen la mateixa capacitat analítica,
i encara hi ha substàncies PFAS que no es monitoren de forma rutinària.
A més, la comunitat científica discuteix si els límits europeus actuals són prou estrictes.
Què hi podem fer ?
Important: eliminar vs destruir PFAS
Aquí hi ha una diferència tècnica important:
Eliminació
Treure els PFAS de l’aigua i concentrar-los en:
filtres,
membranes,
resines.
Destrucció
Trencar l’enllaç carboni-fluor:
molt difícil,
requereix processos avançats.
Això encara és un dels grans reptes mundials.
Quins tractaments d’aigüa es poden aplicar?
L’eficàcia de cada tecnologia depèn molt del tipus de PFAS, de la concentració inicial, del temps d’ús dels filtres i de les característiques de l’aigua
Carbó actiu granular (GAC)
És una de les tecnologies més utilitzades en plantes de tractament d’aigua. Funciona especialment bé amb PFAS de cadena llarga (com PFOS o PFOA), però és menys eficient amb els de cadena curta. Reducció en un 95%-99%
Resines d’intercanvi iònic
Capten els PFAS mitjançant atracció química. Són molt eficaces i sovint s’utilitzen en aplicacions industrials o municipals. El seu rendiment depèn de la regeneració o substitució de la resina.
És una de les tecnologies més efectives per eliminar PFAS. Les membranes retenen la majoria de compostos, inclosos molts PFAS de cadena curta, que són els més difícils d’eliminar. En sistemes ben dissenyats es poden assolir reduccions superiors al 95%.
Nanofiltració
Funciona de manera similar a l’òsmosi inversa, però amb una membrana una mica menys restrictiva. Pot oferir molt bons resultats, especialment amb PFAS de cadena llarga.
Carbó actiu domèstic
Els filtres de carbó actiu instal·lats sota l’aigüera o en gerres filtrants poden reduir part dels PFAS, però el resultat varia molt segons la qualitat del filtre i el manteniment.
Teniu dubtes sobre els PFAS o la seva presència a l’aigua?
Els nostres assessors especialitzats us atendran de manera personalitzada i us ajudaran a trobar la solució més adequada. Si sospiteu que l’aigüa del vostre pou pot contenir PFAS, el primer pas és una anàlisi d’aigüa certificada. Posem al vostre servei la nostra experiència i les tecnologies més avançades per a qualsevol necessitat de tractament d’aigüa.
¿Quieres saber qué debes hacer para potabilizar el agua y cumplir con la normativa vigente según el RD 3/2023 ?
¿Quién está obligado a tratar el agua del pozo según el RD3/2023?
Si dispones de un pozo y quieres utilizar el agua para su consumo u otros usos, la normativa varía según el destino del agua.
En el caso de una vivienda particular, no es obligatorio realizar un tratamiento del agua, puesto que la responsabilidad recae en el propietario.
En cambio, cuando el agua se destina a espacios de uso público, actividades industriales o cualquier otro uso colectivo, es obligatorio cumplir con lo que establece el RD 3/2023 en materia de calidad y seguridad sanitaria del agua.
Aunque en el ámbito doméstico no sea obligatorio, la gran mayoría de propietarios de pozos (el 99%) optan por tratar el agua para garantizar su calidad, seguridad sanitaria y tranquilidad en su uso diario.
¿Qué parámetros debe cumplir el agua potable de pozo?
El agua sólo puede clasificarse como:
Apta para el consumo
No apta para el consumo
Para ser “apta”, debe cumplir los valores microbiológicos y químicos de los Anexos IA e IB
1. Parámetros microbiológicos (Parte A)
Son obligatorios y no pueden superar los valores indicados:
Parámetro
Valor paramétrico
Escherichia coli
0 UFC / 100 mL
Enterococos intestinales
0 UFC / 100 mL
Clostridium perfringens (incluidas esporas)
0 UFC / 100 mL
Legionela spp.
100 UFC / L
En unidades hospitalarias especiales, la legionela debe ser “no detectable”.
2. Parámetros químicos (Parte B)
Controlan contaminantes químicos y tóxicos. Algunos de los principales:
Parámetro
Valor
Arsénico
10 µg/L
Plomo
5 µg/L (transición progresiva)
Nitrato
50 mg/L
Nitrito
0,50 mg/L
Fluoruro
1,5 mg/L
Benceno
1 µg/L
Cadmio
5 µg/L
Mercurio
1 µg/L
Trihalometanos totales
100 µg/L
PFAS suma (20 compuestos)
0,10 µg/L
PFAS totales
0,50 µg/L
El RD 3/2023 incorpora nuevos contaminantes emergentes, especialmente PFAS y bisfenol A.
3. Parámetros indicadores (Parte C)
Sirven para controlar el funcionamiento del tratamiento y la distribución. Su superación no implica automáticamente “agua no apta”, pero sí obliga a tomar medidas correctoras.
Parámetro
Valor paramétrico
pH
6,5 – 9,5
Conductividad
2500 µS/cm
Turbidez
1 UNF (agua tratada)
Amonio
0,50 mg/L
Cloruro
250 mg/L
Hierro
200 µg/L
Manganeso
50 µg/L
Sodio
200 mg/L
4. Características organolépticas (Parte D)
Relacionadas con la aceptación por el consumidor:
Parámetro
Valor de referencia
Color
15 mg/L Pt/Co
Olor
Índice 3
Gusto
Índice 3
El RD indica que el agua debe ser “aceptable para el consumidor y sin cambios anormales”.
Preguntas habituales
¿Qué análisis se debe hacer?
Para garantizar un diagnóstico preciso de la calidad del agua, es imprescindible realizar un análisis completo que permita identificar los principales parámetros físico-químicos y microbiológicos. Este estudio proporciona la información necesaria para determinar con exactitud las características del agua y definir el tratamiento más eficiente y adecuado para cada caso.
También tenemos en cuenta la zona geográfica y la composición del suelo, puesto que estos factores pueden influir directamente en la presencia de determinados elementos o contaminantes. Este enfoque permite obtener resultados más fiables y ajustar mejor las soluciones de tratamiento.
¿Con qué frecuencia es necesario realizar el análisis?
En el caso del agua de pozo, es recomendable y necesario realizar una analítica anual. Por normativa y seguridad sanitaria, el propietario es el responsable de garantizar la calidad del agua destinada al consumo. En cambio, cuando se trata de agua de red, los controles y analíticas son responsabilidad de la empresa suministradora.
¿Quién debe hacer las análisis?
Los análisis destinados al tratamiento de agua deben ser realizados siempre por laboratorios acreditados, garantizando así la fiabilidad de los resultados y el cumplimiento de los estándares de calidad y seguridad vigentes.
Estos informes analíticos aportan garantías tanto al cliente como a nuestro equipo técnico, constituyendo la base imprescindible para desarrollar un proyecto de tratamiento de agua eficiente, personalizado y adaptado a las necesidades reales de cada instalación.
En Diparsa no realizamos análisis de agua directamente; trabajamos siempre en colaboración con laboratorios acreditados y especializados para asegurar la máxima precisión y profesionalidad en cada estudio.
En nuestra web puede encontrar en la página de inicio un apartado con un listado de laboratorios colaboradores.
¿Quién puede hacer la instalación?
El tratamiento de agua de pozo es un complejo proceso técnico que requiere mucho más que la simple instalación de un equipo. Cada agua presenta unas características específicas y, por tanto, necesita un estudio previo detallado para determinar el tratamiento más adecuado.
No se trata de “vender una máquina”, sino de diseñar una solución integral que puede incluir diferentes tecnologías y equipos de tratamiento, dimensionados correctamente según caudales, parámetros analíticos y necesidades de consumo. Para garantizar su eficacia, es imprescindible realizar los cálculos técnicos correspondientes y desarrollar un proyecto adaptado a cada instalación.
El objetivo es obtener un agua segura, de calidad y totalmente acorde con los requisitos sanitarios establecidos por el RD 3/2023. Hay que tener presente que el agua es un recurso esencial para la salud y, por ese motivo, su tratamiento debe estar siempre en manos de profesionales especializados.
En Diparsa llevamos más de 60 años dedicados exclusivamente al estudio y tratamiento del agua. Esta experiencia nos permite ofrecer soluciones fiables, garantías técnicas y la seguridad de suministrar un agua apta para el consumo con la máxima confianza.
Sanciones por incumplimiento
El incumplimiento de los parámetros de calidad del agua establecidos en el RD3/2023 en caso de que como hemos comentado antes el agua se destina a espacios de uso público, actividades industriales o cualquier otro uso colectivo comporta sanciones administrativas que se determinen según la normativa
Las multas varían en función de la gravedad, el riesgo para la salud pública y el impacto
Infracciones leves:
Multas desde 60€ hasta 3.000€ .
Se aplican por incumplimientos de carácter formal o por deficiencias higiénicas sin repercusión directa ni grave en la salud.
Infracciones graves:
Multas desde 3.001€ hasta 60.000€
Infracción de agua de consumo Incluye el incumplimiento de los parámetros microbiológicos o químicos que supongan un riesgo de contaminación del agua y pongan en peligro la seguridad de los consumidores.
Infracciones muy graves:
Multas desde 60.001€ hasta 600.000€
Infracción de agua de consumo incluso puede comportar la suspensión de la actividad o del suministro.
Estas sanciones son aplicadas por las autoridades de salud pública o la Agencia de Salud Pública de Cataluña y se imponen a la entidad suministradora, empresa o titular responsable de la calidad del agua de consumo.
En Diparsa te ayudamos a garantizar un agua segura, apta para el consumo humano y adaptada a los requisitos técnicos y sanitarios establecidos por la actual normativa. Realizamos el estudio de la calidad del agua de tu pozo, te asesoramos sobre los tratamientos necesarios y te acompañamos en todo el proceso de legalización y control sanitario.
Vols saber què has de fer per potabilitzar l’aigua i complir amb la normativa vigent segons el RD 3/2023?
Qui està obligat a tractar l’aigua del pou segons el RD3/2023 ?
Si disposes d’un pou i vols utilitzar-ne l’aigua per al consum o altres usos, la normativa varia segons el destí de l’aigua.
En el cas d’una vivenda particular, no és obligatori realitzar un tractament de l’aigua, ja que la responsabilitat recau en el propietari.
En canvi, quan l’aigua es destina a espais d’ús públic, activitats industrials o qualsevol altre ús col·lectiu, és obligatori complir amb el que estableix el RD 3/2023 en matèria de qualitat i seguretat sanitària de l’aigua.
Tot i que en l’àmbit domèstic no sigui obligatori, la gran majoria de propietaris de pous ( el 99% ) opten per tractar l’aigua per garantir-ne la qualitat, la seguretat sanitària i la tranquil·litat en el seu ús diari.
Quins paràmetres ha de cumplir l’aigua potable de pou ?
L’aigua només pot classificar-se com:
Apta per al consum
No apta per al consum
Per ser “apta”, ha de complir els valors microbiològics i químics dels Anexos I-A i I-B
1. Paràmetres microbiològics (Part A)
Són obligatoris i no poden superar els valors indicats:
Paràmetre
Valor paramètric
Escherichia coli
0 UFC / 100 mL
Enterococs intestinals
0 UFC / 100 mL
Clostridium perfringens (incloses espores)
0 UFC / 100 mL
Legionella spp.
100 UFC / L
En unitats hospitalàries especials, la legionel·la ha de ser “no detectable”.
2. Paràmetres químics (Part B)
Controlen contaminants químics i tòxics. Alguns dels principals:
Paràmetre
Valor
Arsènic
10 µg/L
Plom
5 µg/L (transició progressiva)
Nitrat
50 mg/L
Nitrit
0,50 mg/L
Fluorur
1,5 mg/L
Benzè
1 µg/L
Cadmi
5 µg/L
Mercuri
1 µg/L
Trihalometans totals
100 µg/L
PFAS suma (20 compostos)
0,10 µg/L
PFAS totals
0,50 µg/L
El RD 3/2023 incorpora nous contaminants emergents, especialment PFAS i bisfenol A.
3. Paràmetres indicadors (Part C)
Serveixen per controlar el funcionament del tractament i la distribució. La seva superació no implica automàticament “aigua no apta”, però sí obliga a prendre mesures correctores.
Paràmetre
Valor paramètric
pH
6,5 – 9,5
Conductivitat
2500 µS/cm
Turbidesa
1 UNF (aigua tractada)
Amoni
0,50 mg/L
Clorur
250 mg/L
Ferro
200 µg/L
Manganès
50 µg/L
Sodi
200 mg/L
4. Característiques organolèptiques (Part D)
Relacionades amb l’acceptació pel consumidor:
Paràmetre
Valor de referència
Color
15 mg/L Pt/Co
Olor
Índex 3
Gust
Índex 3
El RD indica que l’aigua ha de ser “acceptable per al consumidor i sense canvis anormals”.
Preguntes habituals
Quina anàlisi cal fer ?
Per garantir un diagnòstic precís de la qualitat de l’aigua, és imprescindible realitzar una anàlisi completa que permeti identificar els principals paràmetres fisicoquímics i microbiològics. Aquest estudi ens proporciona la informació necessària per determinar amb exactitud les característiques de l’aigua i definir el tractament més eficient i adequat per a cada cas.
També tenim en compte la zona geogràfica i la composició del sòl, ja que aquests factors poden influir directament en la presència de determinats elements o contaminants. Aquest enfocament ens permet obtenir resultats més fiables i ajustar millor les solucions de tractament.
Amb quina freqüència cal fer l’anàlisi ?
En el cas de l’aigua de pou, és recomanable i necessari realitzar una analítica anual. Per normativa i seguretat sanitària, el propietari és el responsable de garantir la qualitat de l’aigua destinada al consum. En canvi, quan es tracta d’aigua de xarxa, els controls i les analítiques són responsabilitat de l’empresa subministradora.
Qui ha de fer les análisis ?
Les anàlisis destinades al tractament d’aigua han de ser realitzades sempre per laboratoris acreditats, garantint així la fiabilitat dels resultats i el compliment dels estàndards de qualitat i seguretat vigents.
Aquests informes analítics aporten garanties tant al client com al nostre equip tècnic, i constitueixen la base imprescindible per desenvolupar un projecte de tractament d’aigua eficient, personalitzat i adaptat a les necessitats reals de cada instal·lació.
A Diparsa no realitzem anàlisis d’aigua directament; treballem sempre en col·laboració amb laboratoris acreditats i especialitzats per assegurar la màxima precisió i professionalitat en cada estudi.
A la nostra web podeu trobar a la página d’inici un apartat amb un llistat de laboratoris col.laboradors.
Qui pot fer la instal.lació ?
El tractament d’aigua de pou és un procés tècnic complex que requereix molt més que la simple instal·lació d’un equip. Cada aigua presenta unes característiques específiques i, per tant, necessita un estudi previ detallat per determinar el tractament més adequat.
No es tracta de “vendre una màquina”, sinó de dissenyar una solució integral que pot incloure diferents tecnologies i equips de tractament, dimensionats correctament segons els cabals, els paràmetres analítics i les necessitats de consum. Per garantir-ne l’eficàcia, és imprescindible realitzar els càlculs tècnics corresponents i desenvolupar un projecte adaptat a cada instal·lació.
L’objectiu és obtenir una aigua segura, de qualitat i totalment conforme amb els requisits sanitaris establerts pel RD 3/2023. Cal tenir present que l’aigua és un recurs essencial per a la salut i, per aquest motiu, el seu tractament ha d’estar sempre en mans de professionals especialitzats.
A Diparsa portem més de 60 anys dedicats exclusivament a l’estudi i al tractament de l’aigua. Aquesta experiència ens permet oferir solucions fiables, garanties tècniques i la seguretat de subministrar una aigua apta per al consum amb la màxima confiança.
Sancions per incompliment
L’incompliment dels paràmetres de qualitat de l’aigua establerts al RD3/2023 en cas que com hem comentat abans l’aigua es destina a espais d’ús públic, activitats industrials o qualsevol altre ús col·lectiu comporta sancions administratives que es determinen segons la normativa
Les multes varien en funció de la gravetat, el risc per a la salut pública i l’impacte
Infraccions lleus:
Multes des de 60 € fins a 3.000 €.
S’apliquen per incompliments de caràcter formal o per deficiències higièniques sense repercussió directa ni greu en la salut.
Infraccions greus:
Multes des de 3.001 € fins a 60.000 €
Infracció d’aigua de consum Inclou l’incompliment dels paràmetres microbiològics o químics que suposin un risc de contaminació de l’aigua i posin en perill la seguretat dels consumidors.
Infraccions molt greus:
Multes des de 60.001 € fins a 600.000 €
Infracció d’aigua de consum fins i tot poden comportar la suspensió de l’activitat o del subministrament.
Aquestes sancions són aplicades per les autoritats de salut pública o l’Agència de Salut Pública de Catalunya i s’imposen a l’entitat subministradora, empresa o titular responsable de la qualitat de l’aigua de consum.
A Diparsa t’ajudem a garantir una aigua segura, apta per al consum humà i adaptada als requisits tècnics i sanitaris establerts per la normativa actual. Realitzem l’estudi de la qualitat de l’aigua del teu pou, t’assessorem sobre els tractaments necessaris i t’acompanyem en tot el procés de legalització i control sanitari.
