L’aigua dolça es troba naturalment a la superficie de la Terra en capes de gel, aiguamolls,llacunes,llacs rius i rierols i sota la superficie com aigua subterrània en aqüifers i corrents a sota terra.
L’aigua dolça correspon al 2,5% d’aigua que hi ha al planeta i la majoria es presenta en forma de neu o de gel.
Es caracteritza generalment per tenir una baixa concentració de sals i sòlids dissolts, generalment menys de 1.000 mg/l de sals dissoltes
Relació de les glaceres i aigua dolça
Les glaceres són una de les principals reserves d’aigua dolça del planeta. Tot i que sovint les associem amb el fred i les regions polars, el seu paper en el cicle de l’aigua dolça és fonamental.
Emmagatzematge natural: Aproximadament el 68-70% de tota l’aigua dolçadel món està congelada en glaceres i casquets polars.
Font d’aigua: Quan les glaceres es fonen a l’estiu, alimenten rius i llacs, proporcionant aigua dolça a ecosistemes i poblacions humanes.
Règim hidrològic: En moltes regions muntanyoses (com els Alps, l’Himàlaia o els Andes), els desglassos glacials són vitals per garantir l’aigua durant l’època seca.
Com està afectant el canvi climàtic a les glaceres
Les glaceres d’arreu del món estan disminuint ràpidament per l’escalfament global.
Això provoca inicialment més aigua als rius, però a llarg termini comporta la pèrdua d’un recurs essencial.
La desaparició de glaceres pot afectar:
El subministrament d’aigua per beure, regar o produir energia hidroelèctrica.
Els ecosistemes que depenen del flux regular d’aigua dolça.
On es troben les principals glaceres al món :
Antàrtida
Groenlàndia
Himalàia i altiplans del Tibet
Andes
Alps
Alaska
Escandinavia i Islàndia
Nova Zelanda