Perquè l’aigua sigui segura per al consum humà, ha de sotmetre’s a un procés de potabilització i desinfecció, mitjançant el qual s’eliminen els bacteris i altres components que podrien resultar tòxics per a la salut.
Garantir que l’aigua que consumim sigui segura i lliure de microorganismes patògens és essencial per a la salut pública. Sense una desinfecció adequada, les persones podrien exposar-se a bacteris, virus i altres patògens causants de malalties.
Per què l’aigua de pou necessita desinfecció
L’aigua que arriba per la xarxa municipal ja ha passat per una estació de tractament i porta un residual de clor controlat contínuament pel subministrador, tal com exigeix el Reial decret 3/2023. L’aigua de pou no té aquest control: prové d’aqüífers que poden estar exposats a activitat agrícola, ramadera, fosses sèptiques properes o filtracions superficials, sense cap barrera de desinfecció prèvia.
Per això, encara que una analítica puntual surti neta, cal instal·lar sempre un sistema de desinfecció abans del punt de consum. Una analítica és una fotografia d’un moment concret; sense un sistema instal·lat no hi ha cap garantia que l’aigua es mantingui apta amb el pas del temps.
Sistemes per a la desinfecció de l’aigua
Cloració
La cloració és el mètode més comú per a desinfectar l’aigua potable des de començaments del segle XX. És el procés més utilitzat. Consisteix en l’ús de clor, com l’hipoclorit de sodi, hipoclorit de calci, clor gas i diòxid de clor. Per a dosificar aquests productes químics es requereixen sempre equips de dosificació i mesurament de clor.
El clor actua contra una àmplia varietat de patògens, incloent-hi bacteris, virus i protozous.
Sistemes UV
La radiació UV és un mètode de desinfecció sense productes químics. La llum ultraviolada desactiva el material genètic dels microorganismes, evitant la seva reproducció i propagació. Encara que és eficaç, la seva efectivitat depèn sempre d’una bona filtració prèvia adequada de l’aigua. A més, no deixa un residu desinfectant, per la qual cosa no ofereix cap protecció residual a llarg termini.
Ozó
L’ozó és un desinfectant efectiu contra virus i bacteris, capaç d’eliminar uns certs compostos orgànics i olors de l’aigua. El seu principal avantatge enfront del clor és que no produeix subproductes químics, la qual cosa ho fa més amigable amb el medi ambient. No obstant això, la generació d’ozó requereix tecnologia costosa, limitant el seu ús a instal·lacions amb majors recursos.
Peròxid d’Hidrogen
El peròxid d’hidrogen s’utilitza ocasionalment com a desinfectant, habitualment en combinació amb altres mètodes. El seu avantatge principal és que es descompon ràpidament en aigua i oxigen, sense deixar residus, la qual cosa ho converteix en una opció ecològica. Encara que el seu ús no és tan estès, resulta efectiu contra diversos patògens.
Quin sistema triar per a l’aigua de pou?
No hi ha un sistema únic vàlid per a tots els casos. La cloració és la més utilitzada perquè, a diferència de la UV i l’ozó, deixa un residual desinfectant que continua protegint l’aigua fins al punt de consum — imprescindible quan hi ha dipòsits d’acumulació. La UV és la millor opció quan es vol evitar productes químics i no cal residual, per exemple en entorns amb fauna sensible al clor. L’ozó té sentit en instal·lacions amb prou pressupost que busquen eliminar també olors i compostos orgànics sense subproductes químics. La decisió final depèn sempre de l’analítica prèvia, del cabal i de si l’aigua s’acumula en dipòsit o es consumeix a l’instant.
Importància de la desinfecció i tractament de l’aigua
La desinfecció de l’aigua és clau per a prevenir malalties transmeses per l’aigua, com a diarrea, còlera, hepatitis i disenteria. Sistemes de desinfecció eficients prevenen la propagació d’infeccions i milloren la qualitat de vida.
Dins de les necessitats i objectius, s’ha de considerar que el propòsit principal és mantenir la desinfecció de l’aigua fins al punt de consum, amb la finalitat de protegir l’usuari, ja que no tots els desinfectants posseeixen el mateix poder desinfectant ni el mateix temps de permanència en l’aigua.
A Espanya la desinfecció i el tractament de l’aigua es troben regulats pel Reial decret 3/2023, de 10 de gener, mitjançant el qual s’estableixen els criteris tecnicosanitaris per a la qualitat de l’aigua de consum humà, així com els requisits per al seu control i subministrament.
A Diparsa, tots els projectes de tractament i desinfecció d’aigua que desenvolupem permeten ajustar els paràmetres organolèptics i fisicoquímics de les aigües subterrànies i superficials fins a aconseguir els valors requerits per a la seva aptitud per al consum humà i es dissenyen i executen en estricte compliment de la normativa vigent, garantint sempre la seguretat i qualitat de l’aigua subministrada.
Bacteris i coliforms: límits legals i risc per a la salut
El Reial decret 3/2023 estableix valors paramètrics estrictes per als indicadors microbiològics de l’aigua de consum (Annex I). Els principals: Escherichia coli: 0 UFC/100 ml. Enterococ intestinal: 0 UFC/100 ml. Clostridium perfringens: 0 UFC/100 ml. Legionella spp.: 100 UFC/litre. Bacteris coliformes (indicador): 0 UFC/100 ml — si se supera aquest valor, la norma ho interpreta directament com un senyal de desinfecció insuficient o de recontaminació. El clor residual també té els seus propis límits: lliure fins a 1,0 mg/L i combinat fins a 2,0 mg/L.
Superar aquests límits no és un tecnicisme administratiu. Bacteris com E. coli o Clostridium perfringens són indicadors de contaminació fecal i es relacionen amb gastroenteritis, diarrea, còlera i hepatitis A en els casos més greus. En aigua de pou, on no hi ha cap tractament previ de xarxa, aquests riscos són reals i s’han de descartar sempre amb una analítica abans de donar l’aigua per apta.
Casos reals de desinfecció d’aigua
Desinfecció UV en un estany amb carpes koi (Cadaqués)
En un estany amb abundant vegetació i carpes koi a Cadaqués, vam instal·lar un equip esterilitzador UV amb un sistema complet de pretractament. La radiació ultraviolada elimina patògens com Escherichia coli o Cryptosporidium sense alterar el pH de l’aigua ni deixar cap residu químic — la solució adequada quan cal preservar la flora i la fauna d’un ecosistema tancat. Més detalls al projecte: Tractament d’aigua d’estany amb equip esterilitzador ultraviolat.
Control digital de clor en un càmping (Empuriabrava)
Un càmping amb capacitat per a 1.400 persones a Empuriabrava disposa d’un dipòsit acumulador de 300.000 litres. En acumular-se l’aigua durant tant de temps, el clor residual procedent de la xarxa tendeix a evaporar-se per sota dels valors exigits pel Reial decret 3/2023. Vam instal·lar un panell digital de control de clor amb bomba de recirculació que mesura el nivell de clor de manera contínua i l’ajusta fins al valor òptim. Més detalls al projecte: Tractament d’aigua de xarxa per a càmping.
Preguntes freqüents
Cal desinfectar l’aigua de pou encara que l’analítica surti bé?
Sí. Una analítica és una fotografia d’un moment concret; l’aqüífer i les condicions ambientals poden canviar, i sense un sistema de desinfecció instal·lat no hi ha cap garantia que l’aigua es mantingui apta amb el temps.
Quina diferència hi ha entre la cloració i la desinfecció UV?
El clor deixa un residual que continua protegint l’aigua fins al punt de consum; la UV desactiva els patògens en el moment però no deixa cap protecció posterior, per la qual cosa acostuma a combinar-se amb un bon pretractament o amb dipòsits que es buiden ràpidament.
Es poden combinar clor i UV en la mateixa instal·lació?
Sí, és habitual quan es vol l’efecte immediat de la UV i, alhora, un residual de clor per a l’aigua que queda emmagatzemada en dipòsit.
Cada quant s’ha de revisar un sistema de desinfecció?
Depèn del sistema, però com a mínim un cop l’any, i sempre després de qualsevol canvi detectat a l’analítica o d’una parada llarga de la instal·lació.
La desinfecció és una de les fases del tractament integral de l’aigua de pou. Consulteu la nostra guia completa de tractament d’aigua de pou per conèixer totes les fases, o informeu-vos sobre com tractem altres contaminants com els metalls pesants.