El ferro i el manganès són dos metalls presents de manera natural en sòls i roques. A l'aigua superficial, que està en contacte amb l'oxigen de l'atmosfera, normalment no es troben dissolts. Als aqüífers subterranis, en canvi, sobretot en zones amb poc oxigen, es dissolen amb facilitat i arriben directament a l'aigua del pou. És un problema molt habitual en moltes zones de Catalunya i de les Illes Balears, on els pous capten aigua de capes profundes riques en aquests minerals.
Sabíeu que...? El ferro representa aproximadament un 32-35% de la massa total de la Terra, i és el component principal del nucli, en aliatge amb el níquel.
Per què apareix ferro i manganès a l’aigua del pou?
La presència de ferro i manganès no indica que el pou estigui en mal estat: és una característica geoquímica de l'aqüífer. Quan l'aigua subterrània circula per roques o sediments rics en compostos de ferro i manganès, i ho fa amb poc o gens d'oxigen (condicions reductores), dissol aquests elements i els transporta fins al punt d'extracció.
Alguns factors que afavoreixen concentracions més altes:
- Pous profunds en terrenys argilosos o de roca sedimentària.
- Zones amb activitat agrícola intensa, on la descomposició de matèria orgànica consumeix l'oxigen de l'aqüífer.
- Períodes de poc cabal, en què l'aigua roman més temps estancada al subsòl i es carrega de més minerals.
- Variacions estacionals del nivell freàtic, que expliquen que l'analítica d'un mateix pou pugui canviar al llarg de l'any.
Tipus de ferro a l’aigua: ferrós, fèrric i orgànic
Quan una aigua presenta ferro i manganès, cal analitzar-ne bé la composició per escollir el tractament adequat. No tot el ferro es comporta igual, i identificar-ne la forma és clau per aconseguir una solució eficient i duradora.
Ferro ferrós (Fe²⁺)
És el ferro dissolt, invisible, i l'aigua surt neta de l'aixeta. És soluble mentre no hi ha oxigen, però quan entra en contacte amb l'aire s'oxida i passa a ferro fèrric, i l'aigua es torna terbola i apareixen pòsits.
Ferro fèrric (Fe³⁺)
És el ferro ja oxidat i insoluble. Precipita amb facilitat, dona colors marronosos o vermellosos a l'aigua, taca superfícies i roba, i aporta un gust metàl·lic desagradable.
Ferro orgànic o bacterià
En alguns pous el ferro es troba lligat a matèria orgànica o és generat per ferrobacteris. Aquests casos no responen bé a un filtre convencional i requereixen un estudi previ i un tractament específic.
El manganès (Mn²⁺) es comporta de manera semblant al ferro ferrós, però és més difícil d'oxidar: necessita condicions de pH més altes o un disseny específic. Per això un sistema que elimina bé el ferro pot deixar passar manganès si no s'ha dissenyat pensant en tots dos.
Per això, un bon diagnòstic tècnic ha de tenir en compte el tipus de ferro, les concentracions de ferro i manganès, el pH, l'alcalinitat, la duresa, la matèria orgànica, l'eventual presència de sulfhídric o de bacteris, i les necessitats de la instal·lació (cabal, ús i hores de consum).
Com saber si l’aigua del pou té ferro o manganès
Sovint els propietaris detecten el problema pels seus efectes abans de fer cap analítica. Els senyals més habituals són:
- Taques vermelloses o marronoses a banyeres, lavabos, vàters i roba rentada: indiquen ferro.
- Taques negres o grisoses, especialment als circuits d'aigua calenta: solen indicar manganès.
- Gust i olor metàl·lics a l'aigua de l'aixeta.
- Aigua groguenca o marronosa en obrir l'aixeta després d'hores d'estar parada, per exemple al matí.
- Dipòsits i incrustacions en filtres, aixetes, calderes i electrodomèstics.
- Pèrdua de pressió progressiva a les canonades.
Si observeu algun d'aquests senyals, el primer pas és una anàlisi d'aigua certificada. Sense dades de laboratori no és possible dimensionar correctament cap sistema de tractament.
Què diu la normativa sobre ferro i manganès a l’aigua de consum
L'aigua destinada a consum humà a Catalunya es regeix pel Reial decret 3/2023, que fixa els criteris tècnics i sanitaris de qualitat de l'aigua. En el cas del ferro i el manganès, s'estableixen com a paràmetres indicadors amb valors màxims de 200 µg/L (0,2 mg/L) per al ferro i 50 µg/L (0,05 mg/L) per al manganès.
Quan l'analítica supera aquests valors, l'aigua no compleix els requisits de qualitat per al consum i cal un tractament específic. Convé tenir present que els valors normatius són molt baixos: el ferro i el manganès poden causar problemes visibles i d'instal·lació molt abans d'arribar als límits legals.
Efectes sobre les instal·lacions
Els problemes del ferro i el manganès no són només estètics. Encara que no es vegin, aquests elements precipiten i formen capes d'incrustació a l'interior de canonades, calderes, escalfadors, electrodomèstics i qualsevol equip en contacte amb l'aigua.
Amb el temps, el gruix d'aquestes capes va augmentant, la secció de pas es redueix i la pressió disminueix de manera notable, fins i tot fins a l'obstrucció total en casos greus. A més, els dipòsits poden:
- Reduir el rendiment i escurçar la vida útil de calderes, bombes i electrodomèstics.
- Embussar emissors, aspersors i sistemes de reg per goteig.
- Servir de refugi a bacteris i afavorir problemes de desinfecció.
- Deteriorar membranes d'osmosi, resines i filtres de carbó instal·lats aigües avall.
Un tractament adequat permet:
- Evitar la formació de noves capes d'incrustació.
- Eliminar gradualment les incrustacions existents.
- Protegir les instal·lacions i els equips en contacte amb l'aigua.
- Garantir una aigua lliure de ferro i manganès, apta per al consum, la cuina i la higiene personal.
Aquests sistemes s'apliquen tant a instal·lacions domèstiques com a entorns agrícoles, ramaders, hotelers i processos industrials. Tots els nostres tractaments d'aigua compleixen el RD 3/2023.
Com s’elimina el ferro i el manganès de l’aigua del pou
El tractament es basa en dos principis: oxidació i filtració. Mentre estan dissolts, el ferro i el manganès no es poden filtrar. Primer cal oxidar-los, és a dir, convertir-los en partícules sòlides, i després retenir-les per filtració.
A la pràctica, com més ferro i manganès hi ha, més oxigen o oxidant cal aportar: de manera orientativa, cada mg/L de ferro necessita uns 0,14 mg/L d'oxigen, i el manganès, bastant més que això. Per això el tractament s'ha de dimensionar a partir de l'analítica i no de manera genèrica.
Cada cas és únic: segons les concentracions, el pH i l'ús de l'aigua (consum domèstic, reg, ramaderia o ús industrial), el sistema de tractament serà diferent i sempre es dissenya a mida.
Cas real: casa d’hostes a Cadaqués amb excés de ferro i manganès
Un cas que il·lustra bé la importància d'un tractament ben dimensionat és el d'una casa d'hostes a Cadaqués que s'abasteix d'aigua de pou.
El problema. L'aigua arribava a les aixetes amb una coloració marronosa molt marcada i tacava tot el que tocava: sanitaris, roba, superfícies i qualsevol equip connectat a la xarxa. Això feia inviable el funcionament normal de la casa: no es podia fer servir la rentadora ni el rentavaixelles sense deixar tacades la roba i la vaixella, dutxar-se era un problema estètic i d'higiene, cuinar-hi no era recomanable i l'aigua, evidentment, no era apta per al consum humà. En una casa que rep hostes cada dia, l'impacte afecta directament el servei i la imatge del negoci.
El diagnòstic. L'analítica va confirmar uns nivells de ferro i manganès molt per sobre dels valors admissibles, causa directa de la coloració i de les taques.
La solució. A partir de l'analítica, i tenint en compte l'ús de la casa (diversos punts de consum simultanis: dutxes, cuina, rentadora i rentavaixelles) i el cabal necessari, vam dissenyar i instal·lar un tractament específic per eliminar el ferro i el manganès, calculat a mida del volum d'aigua i dels usos reals de l'habitatge.
El resultat. Un cop instal·lat el tractament, l'aigua va quedar completament transparent, sense rastre de coloració ni de sediments. És apta tant per als usos domèstics habituals (dutxa, rentadora, rentavaixelles, cuina) com per al consum humà, i la casa va poder tornar a oferir un servei normal als hostes sense cap de les incidències anteriors.
Aquest cas mostra que, partint d'una analítica correcta i d'un disseny tècnic adaptat a l'ús real de la instal·lació, és possible resoldre problemes greus d'aigua de pou i garantir-ne una qualitat estable, sempre en compliment del RD 3/2023.
Podeu veure el projecte complet d'aquest cas, Casa Guillola, a la nostra galeria de projectes.
Per on començar si teniu ferro o manganès al pou
Cada pou és diferent. La concentració de ferro i manganès varia amb la profunditat, la geologia de la zona, l'època de l'any i el cabal d'extracció. Per això, abans de plantejar cap solució cal saber exactament quants mg/L (o ppm) conté l'aigua.
A Diparsa seguim sempre el mateix procés:
- Analítica en un laboratori acreditat, per conèixer la composició real de l'aigua.
- Diagnòstic i proposta del sistema de tractament adequat.
- Dimensionament per al cabal real de la instal·lació.
- Instal·lació i posada en marxa pel nostre equip tècnic.
- Manteniment i controls analítics periòdics, per garantir que el sistema funciona any rere any.
Treballem a tot Catalunya i a les Illes Balears, amb més de 60 anys d'experiència en tractament d'aigua.
Per què cal un bon projecte abans de qualsevol instal·lació
Una bona inversió en tractament d'aigua comença per un bon projecte. Un cop tenim l'analítica d'un laboratori acreditat, el següent pas és conèixer l'ús que es vol donar a l'aigua: consum domèstic, reg, ramaderia, allotjament o procés industrial.
Amb aquesta informació fem tots els càlculs tenint en compte:
- Els cabals d'aigua necessaris i els consums simultanis.
- El lloc previst per a la instal·lació i l'espai disponible.
- Les distàncies entre el pou, la sala de tractament i els punts de servei.
- Tot el que ens diu l'aigua: concentracions, pH, duresa i la resta de paràmetres de l'analítica.
Per això el preu que proposem és sempre el que cal: ni un equip sobredimensionat que encareix la inversió sense necessitat, ni un d'insuficient que acaba donant problemes. Un projecte ben calculat s'adapta a les necessitats reals del client i a la naturalesa de la seva aigua.
A aquest projecte hi posem tota la nostra experiència, i els nostres equips estan fabricats amb materials de primera qualitat del mercat. Per a nosaltres és una qüestió de principis: la qualitat no és discutible, perquè només així podem oferir la màxima qualitat d'aigua tractada, sana i apta per al consum, i donar garantia, amb la seguretat que dona un projecte ben calculat, que és la millor manera de protegir la vostra inversió.
Preguntes freqüents
L'aigua amb ferro i manganès és perillosa per beure? El ferro i el manganès als nivells habituals no solen suposar un risc agut, però l'aigua que supera els valors del RD 3/2023 no es considera apta per al consum directe i, a més, afecta el gust, l'aspecte i les instal·lacions.
Un equip de desinfecció elimina el ferro i el manganès? No. Un equip de desinfecció elimina els patògens de l'aigua, però no el ferro ni el manganès.
Cada quant cal fer manteniment? Cal fer-ne una revisió completa cada any. La neteja dels dipòsits es recomana en funció de la quantitat de ferro i manganès de l'aigua. Les renovacions del medi filtrant i els controls analítics es programen segons cada instal·lació.
Teniu servei de seguiment un cop feta la instal·lació? Sí, els nostres assessors i el nostre equip tècnic estan sempre a la vostra disposició.
Es poden eliminar les taques? Un cop instal·lat el tractament, deixen de formar-se noves capes i les existents es van reduint progressivament. Són taques que costen força de treure, sobretot les de manganès.
Quant costa un tractament de ferro i manganès? Depèn del cabal, de les concentracions i de l'ús. Per això fem una proposta personalitzada després de l'analítica.
Si teniu dubtes sobre l'aigua del vostre pou, contacteu amb nosaltres. Us ajudem a fer l'analítica, us expliquem els resultats i us proposem la solució més adequada, sense compromís.
Si voleu conèixer tot el procés pas a pas, consulteu la nostra guia completa de tractament d'aigua de pou. També us pot interessar com tractem la resta de metalls pesants a l'aigua.